Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Construïm la universitat popular: alliberem espais!

Aquest dilluns al migdia les estudiants de la UAB organitzades amb el SEPC hem alliberat un local de la Plaça Cívica, fins avui tancat i en desús, en el qual havia estat l’antiga botiga de roba “Vintage”, i que pertany a la Fundació Vila Universitària S.A..

Amb aquesta acció des del SEPC pretenem denunciar l’expulsió de l’Edifici d’Estudiants tan del SEPC com de la resta d’organitzacions i associacions estudiantils. Entenem que és intolerable que en una universitat pública no hi hagi espais reservats per la participació i l’autoorganització de les estudiants. De la mateixa manera, observem en aquesta expulsió una clara voluntat política, encaminada tan en restringir l’accés de les organitzacions estudiantils que es dediquen a defensar la universitat pública i els drets de les estudiants com en seguir retallant els espais comunitaris no mercantilitzats de la universitat.

La intenció del SEPC és mantenir aquest espai alliberat fins que almenys ens retornin un espai que possibiliti la nostra participació a la universitat. Mentrestant però, potenciarem el nou local alliberat a la Cívica amb l’objectiu que esdevingui un espai de trobada i difusió del moviment estudiantil de la UAB.

Per una universitat al servei de les estudiants i no de les empreses, alliberem espais!

Image

SEPC Universitat Autònoma de Barcelona 14 d’octubre de 2013

El 1er de Juny…Que es foti la Troika!

El passat 23 de febrer va suposar una data que va anar molt més enllà del típic record a la quimera de la mal anomenada Transición Española. El temps ja s’ha encarregat de donar la raó a les que no hem cregut mai en aquesta banalitat… Així doncs, vam considerar que era essencial aprofitar l’esmentat blasme al calendari contemporani per passar a la proposta ferma. Aprofitant aquesta data més que simbòlica de l’autoritarisme encobert, del germen de la política de la por i la manipulació del règim (des del règim i al servei del règim); va néixer un nou espai aglutinador dels sectors castigats per la darrera ofensiva cíclica i, per tant, endèmica del sistema capitalista: la “Coordinadora fem-los fora. Juntes podem!”.

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) apostem, juntament amb les altres assemblees que hi participen, per la conquesta dels nostres drets mitjançant la desobediència i al marge dels sindicats majoritaris que, com hem vist, no estan ni capacitats ni disposats a canviar l’ordre establert. De fet, ja fa temps que van trencar la corda que els enllaçava amb el poble treballador -la dualitat entre dialèctica política i pràctica política-, fins al punt de pactar unes reformes laborals amb les empreses i governs neoliberals, anclats en el bipartidisme d’extrem centre, que destrossen l’estabilitat socioeconòmica de les nostres llars afavorint acomiadaments, precaritzant sous, augmentant jornades de treball, exterminant la sanitat per a tothom, elititzant l’accés a l’ensenyament públic i de qualitat…etc. Totes aquestes mesures repercuteixen i coaccionen l’entorn familiar de les classes populars conduint-los a la sobreexplotació, l’exclusió social i, en els pitjors dels casos, el suïcidi.

Més enllà del context polític actual, volem remarcar també que la nostra sobirania rau en el subjecte polític que, dins el marc dels PPCC1, és el poble treballador català. No és cap ens abstracte, ni pertany a cap interès econòmic privat, com tampoc a cap conglomerat transversal interclassista. La terra és per a qui la treballa! I en aquesta línia assenyalem a tot el qui pretén fer recaure el pes del crack econòmic capitalista sobre les classes populars. Ens organitzem per a trencar amb el dogma del pedaç i la tisora…sempre amb el bri de la proposta, sota la premissa de la doble tallant: pedagogia i fermesa en la resposta contundent a qualsevol agressió de la classe dominant vers la dominada.

Així doncs, en aquesta línia, vam proposar la campanya “Desobediència contra la misèria”. Una campanya on hi participem moviments socials, des d’on es visualitza el conflicte estudiantil -més enllà del mateix-, des d’on hem pogut palpar d’aprop i compartir altres problemàtiques socials, així com conèixer la lluita dels diversos sectors (professorat interí; personal sanitari; treballadors del sector cultural, etc.) per a esdevenir-nos-en partícips.

Són tot aquest seguit d’arguments, tot aquest seguit de neguits, els que ens han portat a conformar activament la jornada de l’1 de juny: “Que es foti la Troika!”. Una campanya que, com he dit, pretén trencar amb el pensament únic i intransmutable, com ho faria l’osmosi2 vers la llei de la gravetat de Newton, on tot flux és naturalment descendent a no ser que s’hi exerceixi una pressió conjunta.
1 de juny que es foti la troika
L’1 de JUNY…QUE ES FOTI LA TROIKA!
“I si encara dura la vida dura, doncs un altre cop de part dels bons i fins a la mort!”
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

Comunicat del SEPC davant la reforma de la llei d’educació (llei Wert)

Un cop aprovada la reforma de la lleu d’educació ens trobem en un escenari molt crític als nostres centres educatius. Aquest cop, han anat encara més enllà de l’elitització de l’ensenyament i desempoderament. Aquesta vegada el punt de mira del Ministre Wert l’ha situat sobre els nostres pilars de lluita: Un ensenyament públic, popular, no jerarquitzat i en català. Val a dir però, que la seva intenció d’espanyolitzar-nos ja ve d’enrere; i es que el Sr. Wert ja va declarar les seves intencions quan va dir que el sistema educatiu català propiciava l’independentisme… Aquesta ofensiva, juntament amb les polítiques d’austeritat, privatitzen el sistema públic educatiu, en devaluen la qualitat a les classes populars i afavoreixen un flux cap a la privada que segueix gaudint dels mateixos privilegis . Això cal que tothom ho sàpiga.

La Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) és la modificació d’una llei – malaltissa, dogmàtica i desigual – que en cas d’aplicar-se, en termes lingüístics, implicaria que la Generalitat de Catalunya hauria de pagar els estudis en un centre privat a les famílies que volguessin escolaritzar els seus fills en castellà…cosa totalment fora de lloc i un desgavell de l’educació pública sense precedents. També cal recordar que, mentre al Principat 20 famílies demanaven escolarització en castellà (0,001% de l’alumnat), al País Valencià són més de 125.000 les persones que demanen una escolarització en català sense que aquest hagi provocat ni un sol gest d’atendre tal demanda.

Tanmateix, aquesta llei no es centra tant sols en la llengua, va més enllà. Pretén introduir la religió (catòlica) als centres públics i retornar així al passat més fosc i condemnable de l’Estat Espanyol. Sí sí, en ple s. XXI. En un estat laic. En un estat democràtic. Reflexionem-hi.

Tot això sumat al que ja veníem denunciant: Extinció de la democràcia als consells de govern -que passaran a ser idèntics als d’una empresa en quan a criteris i funcionament vertical intern-; a la desigualtat entre els centres -ja que hi haurà centres de primera, de segona i tercera, seguint criteris mercantilistes i mai academicoculturals -; canvi de les beques públiques a beques privades -les quals haurem de tornar amb interessos a l’entitat bancària de torn-; augment de la ràtio d’alumnes per aula; l’augment d’hores docents del professorat -acompanyat d’una reducció de sous, eliminació de pagues extra i la no cobertura de baixes laborals comunes-; l’adoctrinament d’alumnes amb assignatures amb finalitats polítiques com la “Educación Cívica y Constitucional” que s’impartirà amb finalitats ideològiques ben marcades, etc.

Com venim denunciant des de fa molts anys, progressivament i a cop de decrets llei, ens estan imposant un model educatiu on el sedàs cada volta aposta més per l’elitització, la desigualtat i la destrucció de l’ensenyament públic.

L’escenari és crític arreu dels Països Catalans però hem de ser conscients que la lluita és l’únic camí per assolir les nostres fites. Així ho hem demostrat amb les vagues de fam organitzades pels germans de les Illes, enllaçant-nos per la llengua, amb la insistència d’Acció Valenciana, amb la denúncia ciutadana, amb la perseverança de les famílies de la Catalunya Nord i la solidaritat entre els diferents territoris del nostre petit-gran país….No en tinguem cap dubte: Guanyarem! Guanyarem perquè, dels més xics fins als més grans, som conscients que han tocat l’eina vertebradora en la qual ens regim i la que ens permet expressar la nostra manera de veure el món (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó).

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans encoratgem la comunitat educativa a desobeir qualsevol mesura que acabi amb la immersió lingüística, que privatitzi l’educació i ens faci a totes més precàries.

Exigim al govern de la Generalitat del Principat que sigui contundent, que no acati i passi de les paraules als fets, de la protesta a la denúncia, així com als de les Illes Balears i del País Valencià i l’Aragó (en el cas de la Franja) a no menystenir la llengua pròpia del territori, derogar unes lleis que no tenen ni cap ni peus i a garantitzat el dret a viure i conviure en una manera de viure que ve de lluny; de terra endins, de mar enllà.

També volem animar a les estudiants a participar activament de les mobilitzacions per una educació en català i socialment justa arreu dels Països Catalans. Només lluitant invertirem l’espiral!

Desobediència o mort!

“Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense.” (Ovidi Montllor)

Clicant a l’enllaç podeu consultar les claus de la llei Wert, document elaborat per la Secretaria de Política Educativa.

article wert

S.T. Portaveus – Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

MANIFESTACIÓ DIA 30 DE MAIG A LES 19h A VIA LAIETANA AMB PASSEIG COLOM “Universitat precària ni aquí ni enlloc. NO a l’exportació del model privatitzador”

Els propers 30, 31 i 1 de maig es celebra a Barcelona la I Conferència Arabo-Europea d’Educació Superior (AECHE), que acollirà a 150 rectors de països europeus i del món Àrab. El propòsit principal d’aquesta conferència és donar el primer pas per instaurar als països àrabs un model educatiu similar al Pla Bolonya i construir a l’Àsia una universitat al servei dels interessos empresarials.

És cert que la Universitat té reptes per endavant i hem de repensar-la en profunditat. No obstant, la Universitat ha d’estar concebuda per donar resposta a les necessitats de la majoria social i, per tant, ha de ser reinventada per aquesta i no pas per les elits acadèmiques, polítiques i econòmiques que participaran d’aquests debats. Hem de defensar una educació del poble i per al poble; per tant, els debats i les propostes han de sortir de la comunitat educativa i les classes populars, en cap cas han de ser imposades per la minoria benestant.

A més a més, el temps ha demostrat la ineficàcia del Pla Bolonya, un model educatiu aplicat amb polítiques d’austeritat que impliquen acomiadaments massius, que facilita la privatització de la universitat pública, que precaritza les condicions laborals de les treballadores i que també incideixen negativament en la qualitat de l’ensenyament i les condicions de l’estudiantat.

El que volen imposar als països àrabs no és res més que un model universitari-fàbrica que produeixi individus passius que acceptaran qualsevol condició de treball i que mai voldran revelar-se contra qui els destina a la misèria.

Entenem que els principals culpables de tot aquest model productiu que se’ns imposa tenen nom i cognoms: són l’FMI, la Troika, el BCE, el G-8 i totes les elits econòmiques i financeres que estan exportant el sistema capitalista a tot el món per continuar beneficiant-se de l’explotació cada dia més globalitzada.

És per això que, coincidint amb la Conferència Arabo-Europea, fem una crida a tota la comunitat educativa i a les majories socials a mobilitzar-se contra aquest sistema que ens condemna a la misèria. És el nostre deure replantejar-nos juntes el model social i educatiu que volem, que ha d’estar al servei del poble.

EL DIA 30 DE MAIG A LES 19h, TOTHOM AL CARRER! MANIFESTACIÓ PER LA PÚBLICA A VIA LAIETANA AMB PASSEIG COLOM!

caechebin

 

SEPC Universitat Autònoma de Barcelona, 27 de maig de 2013

La CAF desocupa el Rectorat demostrant la manca de voluntat d’entesa per part de l’equip de govern

La Coordinadora d’Assemblees de Facultat va decidir, ahir, un mes més tard des de que vàrem entrar, desocupar el Rectorat de la UAB. Hem marxat perquè l’ocupació ha sigut un triomf per nosaltres i ja no donarà més fruits i per tant, cal canviar la mesura de pressió. L’objectiu principal no l’hem aconseguit perquè l’equip de govern no ha executat les mocions aprovades al Claustre però hem demostrat, un cop més, l’obsolescència del nostre sistema, la incapacitat i la manca de voluntat d’entesa d’un equip de govern que mira cap a una altra banda davant els problemes que pateix la nostra universitat.

Persistim en voler assistir a la reunió que el Rector, Ferran Sancho, va sol·licitar als grups parlamentaris del proper dimarts 21 de maig, amb l’única voluntat de tenir l’oportunitat d’explicar quins han estat els motius que ens han dut a mantenir el cicle de mobilitzacions. D’aquesta manera , mostrem la nostra voluntat expressa de seguir oferint el diàleg per part nostra i a més, entenem que pot ser una bona oportunitat de que els grups amb representació al Parlament de Catalunya pugin tenir una visió completa de quina és l’actual situació a la UAB. Per tant, esgotades les possibilitats de diàleg amb l’equip de govern creiem que l’assistència a aquesta reunió facilitaria el retorn de la normalitat a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per últim, la CAF agraeix a totes les companyes que durant aquest mes d’ocupació ens han donat suport. Per cada dia, cada nit sense dormir, cada decisió, cada acció, per l’esforç, el compromís i la solidaritat, que sempre serà la nostra millor arma. A més, un mes més tard, després de teixir llaços irrompibles, de créixer i aprendre, de lluitar, resistir i d’aguantar dignament,  tornem cap a casa amb el cap ben alt perquè sabem que això tot just acaba de començar.  Desobeirem la seva misèria i el seu règim que ens fa sentir com meres peces d’un sistema que agonitza.

Aquest mes ens ha fet veure que hem de seguir lluitant, continuarem amb la lluita fins el dia de la victòria!

Coordinadora d’Assemblees de Facultat

Comunicat CAF 17 de Maig

Des del passat 17 d’abril, les estudiants de la Coordinadora d’Assemblees de Facultat de la UAB  vam iniciar un seguit de mobilitzacions ocupant el Rectorat de la universitat amb l’objectiu de què s’executin les mocions aprovades al Claustre. L’escenari de la nul·la voluntat política del Rector, Ferran Sancho i de la Vicerectora d’estudiants, Silvia Carrasco, juntament amb l’equip de Govern a seure’s a negociar amb els estudiants ena ha portat a buscar noves mesures de pressió.

Davant la incapacitat de l’equip de govern per a gestionar el problema, aquesta tarda els mossos d’esquadra han enviat intermediaris per tal de comunicar als estudiants que el Rector Ferran Sancho ha donat permís als mossos d’esquadra perquè desallotgin el Rectorat ocupat per la CAF en qualsevol moment a partir d’avui a les 00.00h. Les estudiants tenim el convenciment que no pot ser aquesta la via de solució a una situació que ha de poder emmarcar-se en la voluntat d’entesa en una lluita en defensa de la universitat pública.

El Sr. Ferran Sancho a principis d’aquesta setmana va demanar una reunió amb els grups parlamentaris pel proper dimarts dia 21 de maig, per tal de tractar la situació, demostrant que aquest equip de govern no és capaç de gestionar per ell mateix la problemàtica dins la universitat. Nosaltres creiem que com a representació dels estudiants de la CAF també hauríem de poder assistir a aquesta reunió amb l’única voluntat de tenir l’oportunitat d’explicar quins han estat els motius que ens han dut a mantenir el cicle de mobilitzacions.

Les estudiants hem comunicat als intermediaris enviats pels mossos d’esquadra que la nostra condició per abandonar el Rectorat és poder assistir a tal reunió. Demostrat d’aquesta manera que a data d’avui seguim persistint amb la demanda de què siguin escoltades i ateses les nostres peticions.

L’equip de govern s’ha negat a la nostra petició i les estudiants hem considerat que seguirem al Rectorat fins que ens facin fora. És per aquest motiu, que demanem a la comunitat social que avui dia 17 de maig, doni suport a les estudiants de la CAF assistint a la concentració de suport que tindrà lloc a les 12h davant del Rectorat.

En vistes d’aquest escenari, des de la CAF exigim:

–          El no desallotjament de les estudiants

–          La dimissió de l’equip de govern davant la incapacitat de resoldre la problemàtica a través de la voluntat d’entesa.

–          La prohibició de la presència policial al campus.

Coordinadora de Assemblees de Facultat, Bellaterra 17 de Maig 2013.