El poble resisteix, visca la revolució bolivariana! Chávez, el millor homenatge la victòria.

El valent poble de Veneçuela s’enfronta avui a un dels majors reptes des que va iniciar el seu camí cap a la llibertat. Ha mort el seu president, el de totes nosaltres: Hugo Rafael Chávez Frías. Un més, sempre fidel als anhels de llibertat dels qui el van nomenar president per primera vegada l’any 1998 i l’han continuat referendant durant 13 eleccions i referèndums consecutius al llarg d’aquests 14 anys.

Ho ha dit aquell a qui Chávez va confiar l’enorme responsabilitat de donar la cara pel poble d’ara endavant: sentim un dolor immens. Però seria injust abandonar-nos a aquest sentiment d’orfandat que ens envaeix, injust per la brava gent de Veneçuela, les veritables líders d’aquesta revolució irreversible que començava a caminar amb el Caracazo de 1989. Aquells dies, mentre l’esquerra mundial es quedava quasi sense referents, l’embrió del Poder Popular començava a gestar-se als carrers de Caracas, enfrontant les mesures neoliberals que condemnaven el poble a la misèria extrema i batallant per arrancar la malmesa sobirania nacional de les urpes de l’imperialisme. Ell va cridar “qui vulgui Pàtria, que vingui amb mi!”, i allà hi vam ser totes les oprimides del món; allà hi va ser la gent del seu poble, que tan fermament va acabar amb aquell cop d’Estat l’11 d’abril del 2002 amb què la dreta neoliberal, amb l’inestimable suport del nostre comú opressor -l’Estat espanyol- i amb la immensa complicitat de molts mitjans de comunicació, el va voler derrocar.

485937_371295172985303_1893946413_n

Però la Revolució Bolivariana no la fa una persona, ni tan sols un partit, sinó els homes i les dones que lluiten, els moviments polítics i populars veneçolans, i res no l’atura. És un procés imparable de construcció socialista, de transformació democràtica, de creació d’una nova cultura política, de presa de consciència col•lectiva, que ha esdevingut esperança i exemple per a la resta del continent llatinoamericà.

No tenim cap dubte que la mort del Comandante serà un revulsiu per al procés veneçolà cap al socialisme. Ara és el moment d’anar més enllà, d’aprofundir en els canvis i processos en marxa, en la construcció d’un Poder Popular real que emani de la màxima participació política, que posi cada parcel•la de decisió en mans del poble sobirà. És el moment de defensar i de mantenir el llegat polític de Chávez, bastint i impulsant el II Plan Socialista, retornant tots els recursos a les veneçolanes, deslliurant-se dels darrers vestigis de l’imperialisme i del capitalisme; construint un model de veritable justícia social i econòmica.

Alhora, sabem que l’assetjament polític i mediàtic de les oligarquies occidentals cap al legítim govern veneçolà augmentarà de forma extrema en els dies que vénen. Ara mateix, el soroll de les mentides que emeten mitjans de comunicació com Globovisión, l’ABC o El País és eixordador. Intenten, com sempre han fet, ocultar les fites assolides en el camp de la sanitat, l’educació, la inclusió social, la participació política, la sobirania popular, econòmica, alimentària i energètica d’aquests 14 anys de transformació democràtica. Proven, inútilment, d’evitar que els pobles del Sud d’Europa prenguem l’exemple i el camí del veneçolà, fent passar Chávez per un dictador sense el suport majoritari social i institucional que en realitat sempre ha tingut.

Des de l’Esquerra Independentista, volem reafirmar avui més que mai el nostre suport al poble i al govern bolivarià, als moviments polítics, socials i ciutadans que conformen la base de la Revolució Bolivariana, i animar-vos a assistir a les concentracions que es realitzaran arreu dels Països Catalans en defensa de la sobirania nacional de Veneçuela.

Els imperialistes -empresaris, governs, mitjans- es freguen les mans ingenus, apel•lant a una “transició” que, malauradament per ells, només pot ser cap a un horitzó socialista. Perquè per sobre dels individus, dels noms, hi ha els anhels de llibertat de la classe treballadora i de la resta de les classes populars, de les dones i homes, de tots els pobles oprimits del món.

Avui hem perdut Chávez, però demà guanyarem la llibertat.

Visca la bonica Revolució Bolivariana!

Visca la Pàtria lliure i socialista!

El SEPC es solidaritza amb Palestina a la UAB

Un centenar de persones s’ha concentrat avui a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per mostrar la seva solidaritat amb el poble palestí i per condemnar els bombardejos israelians sobre la Franja de Gaza que s’estan produint aquestes setmanes. A l’acte convocat pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) hi han participat estudiants d’altres col·lectius i assemblees que s’han sumat a la convocatòria per tal de demostrar la seva solidaritat.

Durant l’acte s’ha llegit un manifest en el qual s’ha recordat l’exemple que el poble palestí representa per tots aquells que lluiten i des del SEPC s’ha exigit a la UAB que posi fi a les seves relacions acadèmiques i econòmiques amb les universitats i empreses israelianes; ja que aquestes relacions converteixen les nostres universitats en còmplices dels assassinats i violacions dels Drets Humans que duu a terme l’Estat d’Israel. Així, s’ha instat a la UAB al fet que sigui partícip del BDS (Boicot Desinversions i Sancions), campanya de Boicot a Israel que s’ha estès a nivell mundial i que segueix els principis del boicot internacional que va aconseguir acabar amb l’Apartheid a Sud-àfrica.

Durant la concentració també s’ha pintat un mural amb el lema “els Països Catalans amb Palestina” amb l’objectiu de demostrar la solidaritat que des de la Comunitat Universitària existeix cap a altres lluites, en aquest cas la del poble palestí.

Si no som capaces de lluitar pels altres tampoc serem capaces de fer-ho per nosaltres mateixes.

COMUNICAT:

solidaritat-amb-palestina-1

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.