Aquest 9 de Maig el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans hem apostat per no convocar vaga d’universitats.
Des del SEPC entenem que una vaga és una convocatòria a la qual un no es pot, simplement, sumar, sinó que s’ha d’organitzar i treballar entre el conjunt dels sectors mobilitzats. De vegades s’han de prendre decisions difícils per tal de mantenir apostes que puguin perllongar-se en el temps i creiem que aquesta vaga, de la qual la majoria de la comunitat educativa no ha estat partícip en la seva elaboració, no pot ser considerada un mitjà vàlid de lluita per aconseguir els nostres objectius.
La convocatòria d’aquesta jornada s’ha dut a terme per sindicats que només fan passos cap a la conciliació del conflicte de classes, i que, durant tot el curs, s’han negat repetidament a participar d’altres mobilitzacions plantejades per tota la comunitat universitària en lluita. La convocatòria de vaga també s’ha plantejat al marge del moviment estudiantil, de les treballadores, professorat docent i investigador organitzat en assemblees als seus llocs de treball o d’estudi, que porten realitzant una feina constant.
A més a més, aquesta vaga no respon a l’estratègia que el moviment estudiantil porta treballant durant tot aquest curs en la qual totes les persones involucrades en aquesta lluita en vam poder ser partícips. D’aquí van néixer les vagues, les jornades de lluita, manifestacions i mobilitzacions de tot tipus. No pas del no-res, com una mobilització puntual i aïllada, que pretén entendre la vaga com un fi en sí mateix per mantenir l’aparell burocràtic desmobilitzador dels sindicats majoritaris.
No obstant això, volem traslladar el nostre màxim respecte i solidaritat a les companyes que demà sortiran al carrer de nou, en defensa de l’educació pública i popular, i que en cap cas defensen els interessos del sindicalisme de conciliació. Seguim apostant, com hem fet fins ara, per seguir teixint vincles amb totes aquelles associacions de base i sindicats de classe, per articular un calendari de mobilitzacions prolongat amb una estratègia i una tàctica darrere de la qual totes hàgim estat partícips. La nostra postura és que són aquestes persones que es deixen la pell cada dia a qui s’ha de tenir en compte a l’hora d’articular la lluita.
D’altra banda, pel que fa a secundària, hem decidit fer extensible la convocatòria. Som conscients de que els instituts i la resta de la comunitat educativa té uns tempos, un discurs i una forma d’organització diferent a la de l’àmbit universitari i, per tant, entenem que no convocar a secundària seria una crida a la desmobilització cosa que, en cap cas, pretenem fomentar.
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans hem sortit al carrer incomptables vegades arreu del territori. Hem tingut encerts i hem après dels errors, però tenim clar que el panorama polític actual no ens fa creure en aquest tipus de mobilitzacions.
Apostem per una estratègia a llarg termini, que sigui capaç de mantenir una mobilització prolongada, que sigui capaç de vincular cada cop més sectors organitzats en lluita i de donar resposta a un context cada cop més dramàtic.
Aquest és el compromís que hem demostrat durant aquest curs al carrer i en cada un dels espais unitaris on participem, i és per això que hem treballat, treballem i seguirem treballant cada dia de l’any per construir un moviment estudiantil organitzat i rupturista.
Per una educació pública, antipatriarcal, catalana, de qualitat i popular!
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans - UAB 
