22 d’Abril: Concentració i roda de premsa amb PAS i PDI

RODA DE PREMSA: El personal docent investigador (PDI) i d’adminsitració i serveis (PAS) dona suport i se suma a l’ocupació del Rectorat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

SEPC Universitat Autònoma de Barcelona, 22 d’Abril de 2013

La Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) convoca demà, dilluns 22 d’Abril a les 12:00h, una nova concentració davant del Rectorat

El passat 17 d’Abril, dia de vaga a la Universitat Autònoma de Barcelona, es va iniciar la ocupació del Rectorat, per exigir l’execució per part del Consell de Govern de les mocions aprovades pel Claustre. Fins ara l’Equip de Govern ha intentat censurar i deslegitimar les nostres accions, però això no és més que una mostra de la situació de feblesa en la que es troba. Entenem que la perseverància en la lluita és l’única forma de protegir els nostres drets davant les institucions mancades de qualsevol respecte cap a les estudiants i atès que encara esperem una resposta efectiva, l’ocupació continuarà.

La Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) convoca una nova concentració dilluns 22 d’Abril a les 12:00h. davant del Rectorat, per tal de tornar a demostrar la nostra força i fer veure al Rector, Ferran Sancho, que ha de seure a parlar amb les estudiants el més aviat possible.

 

165485_570290519672379_1687857945_n

SEPC Universitat Autònoma de Barcelona, 22 d’Abril de 2013

PAS i PDI donen suport a les estudiants sumant-se a l’ocupació del Rectorat

Els diferents col·lectius del Personal d’Administració i Serveis (PAS) i del Personal Docent Investigador (PDI) presents en la Plataforma per la Universitat Pública (PUP) de la UAB donen ple suport a l’ocupació del rectorat per part de la CAF i se sumaran a la iniciativa a partir del dilluns a la tarda. Així doncs, ja no són només les estudiants sinó altres sectors de la comunitat educativa universitària els que creuen i s’impliquen en la necessitat de que l’equip de govern executi les mocions aprovades pel claustre.

Professors, treballadors i estudiants units i endavant!

 

img_8529

SEPC Universitat Autònoma de Barcelona, 21 d’Abril de 2013

Comunicat de la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) en resposta a l’Equip de Govern

Atès que el darrer dijous 18/4/2013 l’Equip de govern va emetre un comunicat en el qual es va publicar informació tergiversada sobre la trobada que es va dur a terme entre tres estudiants i la Vicerectora d’Estudiants i Cooperació, Sílvia Carrasco, el Vicerector de Relacions Institucionals i Territori, Manel Sabés, i el cap de seguretat de la UAB, ens veiem en la necessitat de desmentir-lo. A més a més, és la segona vegada en una sola setmana que s’emet un comunicat amb mentides i fal•làcies per a deslegitimar les reivindicacions que defensem des de la CAF. D’aquesta manera, expressem que:

1. En tot moment es va vincular l’ocupació del rectorat amb l’execució de les mocions aprovades al Claustre. Per tant, en cap moment es va acotar el termini d’ocupació de l’espai.

2. Durant els quatre dies que portem dins de l’edifici, s’ha garantit el correcte funcionament de les tasques de les treballadores que hi desenvolupen la seva feina. Per tant, en cap moment s’ha coaccionat a ningú, únicament s’està pressionant l’Equip de Govern per tal d’assolir els objectius de tota la comunitat educativa, en tant que aquests ja han estat aprovats per Claustre, on hi és representada.

3. L’Equip de Govern manifesta que les nostres lluites són la mateixa, ja que ells també treballen per a una Universitat Pública. Entenem que lluitar per la Universitat pública no consisteix en treure un comunicat de pandereta criticant l’augment de taxes si a la pràctica no es duen a terme mesures econòmiques factibles, estudiades, i efectives per tal de revocar l’augment de taxes, el deteriorament de les condicions laborals i els acomiadaments de treballadores.

4. El nostre objectiu era reunir-nos amb el rector per a aconseguir un compromís públic davant l’execució de les mocions, però la situació fou que la trobada es va dur a terme amb les persones esmentades anteriorment. L’únic moment en què se’ns va permetre veure el rector va ésser quan va signar el document per a no expedientar a cap estudiant en el marc l’ocupació.

5. Malgrat que les mocions presentades les hem vehiculat mitjançant les institucions democràtiques, entenem que l’execució de les mocions corren a càrrec del Consell de Govern i Consell Social. Aquestes dues institucions estan configurades de forma que el control sobre l’execució de les mesures proposades recau en membres no escollits de forma democràtica.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de la UAB fem una crida a la participació i a la cohesió de tota la comunitat educativa per lluitar per una universitat pública i democràtica tal com hem expressat reiteradament al Claustre i la resta d’espais de participació de la nostra universitat.

SEPC Universitat Autònoma de Barcelona, 21 d’Abril de 2013

Les Assemblees d’Estudiants de la UAB ocupen el Rectorat en motiu de la situació actual que pateix l’educació

En el marc de la campanya de la PUDUP “Desobeïm la misèria: recuperem el que és nostre”, la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) ha ocupat aquest migdia el rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’acció té per objectiu emprendre negociacions amb l’equip rectoral de la Universitat per tal d’exigir la democratització i transperència dels òrgans de govern i fundacions, el rebuig vers l’augment de taxes del 66% així com l’execució de les mocions aprovades pel claustre de la UAB, ògan al qual hi és representada la totalitat de la comunitat universitària.

L’ocupació s’ha plantejat de forma indefinida fins que l’equip de govern no accedeixi a negociar amb representants del moviment estudiantil de la mateixa universitat.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de la Universitat Autònoma de Barcelona donem tot el recolzament i exigim l’aplicació de tots els objectius treballats des de les assemblees de Facultat.

Desobeïm el règim, recuperem el que és nostre!

SEPC Universitat Autònoma de Barcelona, 17 d’Abril de 2013

El 17 d’abril desobeïm el règim, recuperem el que és nostre!

Des del SEPC de la UAB volem fer una crida a la mobilització dels estudiants el proper 17 d’abril. La situació que vivim actualment exigeix que els estudiants, més que mai, optem per movilitzar-nos i situar-nos al costat de la resta de moviments socials que defensen els serveis públics. L’educació és un pilar fonamental per la construcció d’una societat lliure i des del SEPC de la UAB estem decidides a seguir lluitant per una educació pública, popular, de qualitat, antipatriarcal i en català.

El proper 17 d’abril hi ha una vaga ala UAB convocada per la CAF i recolzada en la seva totalitat pel SEPC. És una mobilització local amb la qual el moviment estudiantil pretén reclamar el compliment d’aquelles mocions aprovades al Claustre que encara no han vist la llum perquè el Consell de Govern no les ha impulsades.

La democràcia de la universitat és inexistent i són els interessos econòmics del Consell Social i del Consell de Govern els que prevalen sobre la veu i les opinions d’estudiants i treballadores. Per això, el moviment estudiantil ha decidit prendre partit i convocar mobilitzacions fins que aquestes mocions siguin reals.

Les nostres reivindicacions, aprovades pel Claustre i no implantades pel Consell de Govern són:

–          Informacions econòmiques relatives a la Universitat i a les Fundacions de l’Esfera UAB. Transparència sobre el desmantellament que la universitat pública està sofrint actualment.

–          Modificació del Reglament del Claustre: canvi en les ponderacions de vot per fer més igualitària la presa de decisions atès que ara mateix està totalment descompensada afavorint a l’equip de govern i marginant el vot de PAS, PDI i alumnat.

–          Un debat real, públic i obert amb tota la comunitat educativa sobre el model d’Universitat que volem.

–          Un increment de les beques pròpies de la UAB

–          Mesures contra l’augment de taxes de matrícules universitàries: davant de l’augment de taxes en la matrícula            universitària del 66% imposades des de la Generalitat i executades en l’àmbit de universitari, sol·licitem:

  • fer accessible a tot l’alumnat aquella informació que justifiqui l’augment de les taxes universitàries
  • posicionar-se com a institució i equip de govern en contra de l’augment de taxes davant la generalitat i la comunitat universitària de forma explícita i contundent
  • establir un diàleg amb la Generalitat per tal que aboleixi l’augment de les taxes i assumeixi un preu coherent amb la conjuntura socio-econòmica actual.

Des del SEPC volem reiterar la nostra decisió de continuar treballant, dia a dia, al costat de les assemblees de facultat per aconseguir una educació del poble i per al poble, de la qual nosaltres també en siguem protagonistes. Defensem l’educació pública, popular, de qualitat, antipatriarcal i en català i no parem fins a aconseguir-la!

El 17 d’abril desobeïm el règim, recuperem el que és nostre!

 

905310_567078433326921_650528070_o

El poble resisteix, visca la revolució bolivariana! Chávez, el millor homenatge la victòria.

El valent poble de Veneçuela s’enfronta avui a un dels majors reptes des que va iniciar el seu camí cap a la llibertat. Ha mort el seu president, el de totes nosaltres: Hugo Rafael Chávez Frías. Un més, sempre fidel als anhels de llibertat dels qui el van nomenar president per primera vegada l’any 1998 i l’han continuat referendant durant 13 eleccions i referèndums consecutius al llarg d’aquests 14 anys.

Ho ha dit aquell a qui Chávez va confiar l’enorme responsabilitat de donar la cara pel poble d’ara endavant: sentim un dolor immens. Però seria injust abandonar-nos a aquest sentiment d’orfandat que ens envaeix, injust per la brava gent de Veneçuela, les veritables líders d’aquesta revolució irreversible que començava a caminar amb el Caracazo de 1989. Aquells dies, mentre l’esquerra mundial es quedava quasi sense referents, l’embrió del Poder Popular començava a gestar-se als carrers de Caracas, enfrontant les mesures neoliberals que condemnaven el poble a la misèria extrema i batallant per arrancar la malmesa sobirania nacional de les urpes de l’imperialisme. Ell va cridar “qui vulgui Pàtria, que vingui amb mi!”, i allà hi vam ser totes les oprimides del món; allà hi va ser la gent del seu poble, que tan fermament va acabar amb aquell cop d’Estat l’11 d’abril del 2002 amb què la dreta neoliberal, amb l’inestimable suport del nostre comú opressor -l’Estat espanyol- i amb la immensa complicitat de molts mitjans de comunicació, el va voler derrocar.

485937_371295172985303_1893946413_n

Però la Revolució Bolivariana no la fa una persona, ni tan sols un partit, sinó els homes i les dones que lluiten, els moviments polítics i populars veneçolans, i res no l’atura. És un procés imparable de construcció socialista, de transformació democràtica, de creació d’una nova cultura política, de presa de consciència col•lectiva, que ha esdevingut esperança i exemple per a la resta del continent llatinoamericà.

No tenim cap dubte que la mort del Comandante serà un revulsiu per al procés veneçolà cap al socialisme. Ara és el moment d’anar més enllà, d’aprofundir en els canvis i processos en marxa, en la construcció d’un Poder Popular real que emani de la màxima participació política, que posi cada parcel•la de decisió en mans del poble sobirà. És el moment de defensar i de mantenir el llegat polític de Chávez, bastint i impulsant el II Plan Socialista, retornant tots els recursos a les veneçolanes, deslliurant-se dels darrers vestigis de l’imperialisme i del capitalisme; construint un model de veritable justícia social i econòmica.

Alhora, sabem que l’assetjament polític i mediàtic de les oligarquies occidentals cap al legítim govern veneçolà augmentarà de forma extrema en els dies que vénen. Ara mateix, el soroll de les mentides que emeten mitjans de comunicació com Globovisión, l’ABC o El País és eixordador. Intenten, com sempre han fet, ocultar les fites assolides en el camp de la sanitat, l’educació, la inclusió social, la participació política, la sobirania popular, econòmica, alimentària i energètica d’aquests 14 anys de transformació democràtica. Proven, inútilment, d’evitar que els pobles del Sud d’Europa prenguem l’exemple i el camí del veneçolà, fent passar Chávez per un dictador sense el suport majoritari social i institucional que en realitat sempre ha tingut.

Des de l’Esquerra Independentista, volem reafirmar avui més que mai el nostre suport al poble i al govern bolivarià, als moviments polítics, socials i ciutadans que conformen la base de la Revolució Bolivariana, i animar-vos a assistir a les concentracions que es realitzaran arreu dels Països Catalans en defensa de la sobirania nacional de Veneçuela.

Els imperialistes -empresaris, governs, mitjans- es freguen les mans ingenus, apel•lant a una “transició” que, malauradament per ells, només pot ser cap a un horitzó socialista. Perquè per sobre dels individus, dels noms, hi ha els anhels de llibertat de la classe treballadora i de la resta de les classes populars, de les dones i homes, de tots els pobles oprimits del món.

Avui hem perdut Chávez, però demà guanyarem la llibertat.

Visca la bonica Revolució Bolivariana!

Visca la Pàtria lliure i socialista!

Crònica 28-F a la UAB

El Campus de Bellaterra va viure el passat 28 de febrer un dels dies de vaga estudiantil més intensos que es recorden en els últims anys. Aquest dia va estar precedit per mesos de reunions i molt treball que sense cap dubte han merescut la pena. La setmana a la UAB va començar amb l’ocupació de la Facultat d’Educació, on es van fer xerrades i tallers, i on les estudiants van estar dormint amb la finalitat de trencar la normalitat del campus i preparar l’ambient de cara al major seguiment possible de la vaga.

El dimarts es va realitzar un Cercavila que va recórrer la universitat, en el qual va participar el SEPC junt a totes les assemblees de facultat. El cercavila va servir per assenyalar a alguns dels culpables d’aquesta crisi, per mostrar el nostre rebuig a l’abusiu preu del transport públic (que els estudiants de la UAB patim especialment) i per continuar amb les activitats de difusió de la vaga. A més, durant tota la setmana, les diferents assemblees de facultat van preparar cicles de xerrades, promovent així una educació crítica i deixant constància quina és la universitat que volem.

La nit anterior al dia de vaga, la implicació estudiantil es va incrementar. Gairebé érem 300 persones dormint a la Facultat de Lletres i Filosofia deixant clar que el moviment estudiantil pas a pas s’està consolidant i demostrant que cada vegada som més les joves que decideixen organitzar-se i lluitar per una educació pública i popular per a totes.

El matí del 28 de febrer, la UAB s’aixecava amb més de 300 estudiants disposats a lluitar per l’educació i decidits a demostrar als Mossos d’Esquadra que no són benvinguts a la nostra universitat. Els centres acadèmics han de ser espais lliures i de formació crítica en el qual els cossos de seguretat no tenen cap cabuda.

Les estudiants ens van dirigir cap a l’AP-7 on es van trobar amb la Brigada Mòbil i un important desplegament policial. A més, nombrosos grups de secretes van estar tot el matí donant voltes pel campus, amb una actitud intimidadora. Davant aquesta situació, les estudiants ens vam replegar i vam encendre amb foc dues barricades a l’Eix Central, deixant clar que la universitat pertany a les estudiants i que els Mossos d’Esquadra només tenen una sortida: anar-se dels nostres centres d’estudi. Que tinguin clar que no tornaran entrar com ja van fer en cinc ocasions durant el curs passat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotos de Albert Garcia

El seguiment de la vaga va ser massiu a la UAB. A les facultats d’Educació, Lletres i Filosofia, Comunicació, Polítiques i Sociologia, Dret i Econòmiques, entre d’altres, no hi va haver cap tipus d’activitat lectiva. Les estudiants de la UAB deixem clar que estem disposades a defensar una educació pública i popular de la manera que sigui necessària, amb la certesa que la repressió no ens aturarà.

Ens oposem a tot tipus d’acomiadaments a la nostra universitat, tant de professors com de personal d’administració i serveis; rebutgem l’aplicació de la LOMQE i l’intent del ministre Wert per espanyolitzar l’educació catalana; critiquem el brutal augment de les taxes de matriculació i denunciem la contínua privatització de l’educació que projectes com el Pla Bolonya o l’EU2015 estan provocant, convertint la universitat en una marioneta al servei de grans empreses.

A més, des del SEPC defensem una educació que sigui realment pública, popular i antipatriarcal per a totes, en la qual es formin persones i no operaris; i en la qual la nostra llengua, cultura i història ocupin el lloc que es mereixen.

Per tot això, des del SEPC de la Universitat Autònoma de Barcelona ens mostrem molt satisfetes per aquest dia de vaga i per l’important seguiment que va haver-hi a la nostra universitat. I deixem clar que seguirem treballant, al costat de les assemblees de facultat, fins a conqerir una educació pública i popular. Aquesta vaga ha de servir com a precedent i al llarg del segon semestre hem de consolidar un moviment estudiantil fort que dugui a terme les mobilitzacions necessàries per aconseguir els nostres objectius.

SEPC Universitat Autònoma de Barcelona, 1 de març de 2013

Vídeo de presentació de la Carta Catalana dels Estudiants

 

Què és la Carta Catalana dels Estudiants?

La Carta Catalana dels Estudiants (CCE) és la proposta política on hi consta tot allò que defensem per a l’educació als Països Catalans.

Neix d’una reflexió sincera sobre la passivitat del moviment estudiantil en la configuració de l’agenda política en matèria educativa. Entenem que els activistes hem de jugar un rol actiu en la construcció del model educatiu i per això cal teixir una alternativa programàtica que deixi enrere les deficiències de les propostes reactives que fins ara han caracteritzat el moviment estudiantil. Valorem que la pressió al carrer i a les aules és necessària però també ho és la proposta tangible d’una alternativa en el model educatiu.

En aquest sentit, la Carta Catalana dels Estudiants (CCE), està partint d’un procés de participació directa de les bases activistes per tal de configurar un proposta democràtica fonamentada en l’autonomia del moviment i la innovació dels procediments de discussió i consens.

La construcció d’aquest projecte parteix del debat i reflexió sobre cinc eixos: Popular, de qualitat, públic, no patriarcal i català. Cada un d’aquests debats es duu a terme en cada un dels nuclis del SEPC que existeixen arreu del país, a través d’assemblees obertes o debats interns. D’aquesta manera, ens assegurem que el nostre projecte de configuració d’una educació popular, es teixeix sense lideratges, i a través d’un procés realment participatiu.

I és que entenem que en el moment actual és molt important delimitar les dues línies de treball que ens pertoquen com a sindicat d’estudiants que aposta per la via rupturista: d’una banda, la lluita necessària en contra de la pèrdua de drets i llibertats (retallades, augment de taxes, acomiadaments…) i d’altre banda, la proposta emancipadora en quant a matèria pedagògica, entenent que aquesta només serà possible en el marc d’una ruptura amb el model econòmic i polític actual.